Facebook Twitter Google+ Les dernières actualités
vendredi 26 avril 2024
Antananarivo | 01h51
 

Economie

Impôts

Nouveau calcul de l’IRSA : 17 milliards d’ariary de manque à gagner pour l’Etat

jeudi 4 février 2021 | Mandimbisoa R.

L’application du nouveau mode de calcul de l’impôt sur les revenus salariaux et assimilés (IRSA) inscrit dans la loi de Finances 2021 engendrerait 17 milliards d’ariary de manque à gagner dans la caisse de l’Etat, selon le rapport du dernier conseil des ministres.

Les bas salaires sont plus favorisés dans ce nouveau calcul. Selon la LFR 2021, la tranche de salaire en dessous de 350 000 ariary reste exonérée d’impôt sur les revenus. L’article 01.03.16 de la loi de Finances, relative à la détermination de l’impôt, indique toutefois que pour cette tranche, elle ne doit pas être inférieure à Ar 2000. Autrement dit, elle est imposable mais à un taux forfaitaire de 2000 ariary.

Pour la tranche entre 350 001 et 400 000 ariary, le taux est fixé à 5%. Entre 400 0001 et 500 000 ariary, le taux de l’IRSA est de 10%, entre 500 001 et 600 000 ariary, le taux est établi à 15% et pour tout salaire supérieur à 600 000 ariary, le taux normal de 20% est maintenu.

Le gouvernement voit dans cette décision une manière d’augmenter le pouvoir d’achat des salariés concernées qui font encore face aux problèmes occasionnés par l’épidémie de Covid-19.

15 commentaires

Vos commentaires

  • 4 février 2021 à 09:40 | plus qu’hier et moins que demain (#6149)

    Assalaamo alaikoum

    Un état qui vit sur les salaires de misère de ses sujets à travers l’impôt qu’il affecte à des dépenses futiles (ticket carburant- téléphone, etc...) est un état qui ne vaut rien (pour éviter d’écrire vaurien) n’est-ce pas ? Il ne fait que déshabiller Paul pour habiller Pierre n’est-ce pas ?

    • 4 février 2021 à 10:10 | betoko (#413) répond à plus qu'hier et moins que demain

      Ne parlez jamais n’est ce pas de quelque chose que vous ne maîtrisez pas n’est ce pas ,
      N’est ce pas que j’ai raison ?

    • 4 février 2021 à 10:16 | Maestro (#7313) répond à plus qu'hier et moins que demain

      @ Bekoto

      Tu devrais dire ça au Chef de ton secte et tu devrais te l’appliquer à toi même et à ta copine la Kaondrana.

      RDV à la Prochaine Election ! Roulez Jeunesse !

    • 4 février 2021 à 10:22 | observateur (#3486) répond à plus qu'hier et moins que demain

      et un salaire de 600 000 Ar déjà imposé à 20% ! ils croient que quelqu’un qui touche un tel salaire est riche ? ça devrait être vers 1 500 000 Ar et l’État n’a qu’à combler la manque à gagner dans les dépenses futiles comme dit plus haut : on donne gracieusement des indemnités carburants/téléphone qui sont excessivement élevées pour quelques centaines de personnes qui touchent déjà des salaires à 8 chiffres

    • 4 février 2021 à 10:30 | lancaster (#10636) répond à plus qu'hier et moins que demain

      C’est ni plus ni moins une hausse des impôts de ceux qui le subissent déjà avec leurs salaires de misère, même si les salaires des malheureux travailleurs, inférieurs à 350.000 ariary (environ 75€) en sont exonérés.
      Cette hausse de IRSA est insoutenable, même pour ceux des tranches les plus élevées. A titre d’exemple, le maire de Tana ne touche que 1,4 million ariary soit 300€, et cela n’ira pas très loin même si on y ajoute quelques indemnités comme le téléphone, le carburant ou le gaz.
      Un autre exemple, un conseiller spécial à la présidence de la république ne touche que 1,2 millions ariary soit 75€ par mois.
      Le gouvernement doit absolument revoir son logiciel voire changer de paradigme à propos des salaires à Madagascar.
      Pourquoi ne pas globaliser en nouveau salaire de base la somme actuelle des [salaires + indemnités + primes]..

  • 4 février 2021 à 10:36 | lancaster (#10636)

    Aux USA, Jo Biden a l’audace d’octroyer 1900 dollars à chaque travailleur salarié pour faire face aux ravages du Covid, et même d’envisager de doubler les bas salaires. Bien sûr il y a un calcul économique et politique là dedans . Mais c’est gagnant gagnant comme on le dit.

  • 4 février 2021 à 10:50 | Turping (#1235)

    Compte tenu du nouveau calcul de l’IRSA inscrit dans la loi de finance 2021 engendrerait 17 milliards de manque à gagner dans la caisse de l’état,.....
    - Vu la cherté de la vie pour les 80% des malagasy qui vivent en dessous du seuil de la pauvreté ,le taux d’imposition sur chaque tranche de salaire reste toujours très élevé malgré l’exonération d’un salaire à 350 000 ariary .
    Commentaires :
    - L’idée de mettre à contribution les citoyens pour payer les impôts devrait être mise en exergue et relative au pouvoir d’achat et le nombre de personnes vivant sous le même toit familial.
    - Exemple : Que reste t-il pour une famille de 6personnes dont le père de famille uniquement qui travaille avec un salaire de 600 000 ariary (une petite somme ) pour finir la fin du mois ?
    - La famille est -elle propriétaire ou locataire de leur lieu appartement ,maison ,etc,...? et à côté pourtant il y a les charges fixes à payer tous les mois ;( Jirama ; les frais de transport ,les nourritures ,....).
    - Ceux qui vivent du travail informel sont donc des travailleurs pauvres !
    - Ce que l’état devrait faire : plutôt il faudrait taxer les entreprises Karana et étrangères (Telma et autres similaires )et malagasy s’il y en a un peu qui génèrent des milliards de chiffres d’affaires en ariary que de flinguer les malagasy ,les travailleurs pauvres qui survivent .
    - Logiquement pour survivre un(e) malagasy doit avoir 200 000 ariary/mois au moins pour subvenir à ses besoins élémentaires.
    Conclusion : l’idée d’imposer sur le fond n’est pas mauvaise à condition de créer de richesses et d’emplois massifs pour générer de vraie croissance soutenue .
    Les pays africains qui avancent affichent une croissance supérieure à 7% au moins sur une longue période .On est encore très loin du compte malgré le contexte du Covid.

    - 

    • 4 février 2021 à 10:53 | Turping (#1235) répond à Turping

      Ceux qui vivent du travail formel ,pour renflouer le manque à gagner dans la caisse vide de l’état sont pauvres également.

  • 4 février 2021 à 18:35 | vazahagasy taratasy (#10911)

    C’est une honte ! La taxe ne devrait être appliquée qu’à ceux qui jouent avec les milliards d’ariary...

  • 5 février 2021 à 08:06 | Ketrika (#11149)

    Inona moa ny tombotsoa @ fandoavana hetra ?! Marary ianao mandoa vola ! Mianatra eny @ université ny zanakao mandoa vola ! Manao taratasy enao mandoa vola, mianatra eny @ lycée ny zanakao mandoa vola ! Fa aza mba miditra hopitaly iany fa de maty !
    Ny firenena tsy mandroso fa mihemotra ! otrany oe alaina @ karama le vola be nefa tsisy tombotsoa ! Rehefa retirety ianao minana ny tsy fihinana ! Piffffff

  • 5 février 2021 à 08:07 | Ketrika (#11149)

    Inona moa ny tombotsoa @ fandoavana hetra ?! Marary ianao mandoa vola ! Mianatra eny @ université ny zanakao mandoa vola ! Manao taratasy enao mandoa vola, mianatra eny @ lycée ny zanakao mandoa vola ! Fa aza mba miditra hopitaly iany fa de maty !
    Ny firenena tsy mandroso fa mihemotra ! otrany oe alaina @ karama le vola be nefa tsisy tombotsoa ! Rehefa retirety ianao minana ny tsy fihinana !

    • 5 février 2021 à 09:25 | Zanabahoaka (#8890) répond à Ketrika

      Ketrika,

      Ireo voalazanao rehetra ireo dia manamafy ny voalazako etsy ambany mitarika fahalainana tsy handoha hetra na ho an’ny mpampiasa na ho an’ny mpiasa na ho an’ny mpiasa tena. Ny fitantanana ny kely mba aloan’izay mandoa aza sady tsy mangaraharaha no tsy mipaka any amin’ny fampiroboroana ny maha olona, na fanomezana vahana hampiroborobo ny asa sy orinasa dia ahoana moa no hamporisihana ny sasany handoa hetra ihany koa ?

  • 5 février 2021 à 08:32 | ravalitera (#10915)

    le vrai problème : le secteur informel
    quel pourcentage des malgaches payent des impôts : 10, 20, 30% ???
    quel pourcentage travail dans l’informel ????

    => ce n’est pas la valeur de l’IRSA qui changera quoi que ce soit

  • 5 février 2021 à 09:10 | Zanabahoaka (#8890)

    Mampitsiky mampihomehy mamaky lahatsoratra toy itony sy maheno vaovao tahaka itony rehefa mahita sy miaina izay mba zava-misy bitika hitan’ny tena eny amin’ny fiaraha-monina amin’ny maha Zanabahoaka madinika ny tena.

    Tsaroako ny resaka nataoko efa ela dia ela teto momba ny taux de pression fiscale ho ampakarina 13% ✌ raha nampiakarina 13% ny karaman’ny mpiasam-panjakana.

    Miandry ny tatitra isika. Asa hoe firy % ny taham-pandoavan-ketra tamin’iny taona iny. Fa rehefa mahita ireto tolo-bahaolana mba hampitomboana ny fahefa-mividin’ireo mikarama isam-bolana kanefa mahantra ireto aho dia tsy vita ny tsy hitsiky sy tsy hihomehy.

    Raha ny filaza eto aloha dia tena efa miezaka sy mandefitra be mihitsy rafanja na hiditra fatiantoka amina miliara aza hanamavainana ny hetra alohan’ireo kely karama.

    Mitombina ve nefa sa manidina indray ity zavatra ity ary hamaha olana sa tsy hamaha olana. Inona moa ny zava-misy eny anivon’ireny orinasa manarama olona isam-bolana ireny.

    1) Ny ankamaroan’ny mpampiasa anie na manome karama aza dia tsy misy mampiditra ny mpiasany ao anatin’ny ara-dalana (80 na 90% ny mpampiasa any ho any raha ny tombatombako, indrindra ny orinasa madinika sy salantsalany).

    Mazava ho azy izany fa tsy mandoa ny hetra tokony aloany amin’ny fanjakana amin’ny maha mpampiasa azy ireto farany ary tsy mandoa ny tokony alohany amin’ny sosialin’ny mpiasa tahaka ny CNAPS na ny OSTIE. Araka izany ireo mpiasa dia tsy mampiditra IRSA ho an’ny fanjakana na ariary aza. Tsy tena omeko tsiny ireo mpiasa satria maro no tsy maintsy manaiky izay ataon’ny mpampiasa noho ny tsy fisiana sy tsy fananana dia manaiky.

    2) Ireo orinasa somary vaventy tsy maintsy manome Fiche de paie sy manao declaration dia toy izao ny zavatra ataony : Directeur commercial mandray vola 2 tapitrisa mahery isam-bolana dia lazaina ara-taratasy fa mikarama 2 hetsy ariary. Toy izany koa ny an’ny orinasa sasany izay efa apetraka mazava amin’ny mpiasa fa ny antsasany na ny ampahatelon’ny vola tena raisina ihany no soratana an-taratasy.

    Manaiky ireo mpiasa satria sady tsy te hitady asa hafa no mihevitra fa mahavoa ihany koa satria ny IRSA aloany. Ny CNAPS tsy raharahiany satria kely dia kely ny vola mety ho azony ao any aoriana ka tsy manantena an’izany akory izy ireo.

    Rehefa tena atontaly dia vitsy tena vitsy sisa ireo orinasa tena manara-dalana amin’ny fandoavan-ketra sy ny zon’ny mpiasa ka asa hoe hipaka amin’ny firy isanjaton’ireo tena miasa io fanalefahan-ketra resahan’io lahatsoratra io eto.

    Ny zavatra tsapa sy iombonona aloha dia malaina ny handoha hetra na ny mpiasa na mpampiasa. Inona ny antony ? Tsotra : Tsy misy mahatsapa na iray aza na ny mpiasa na ny mpapiasa fa tena mipaka any amin’ny service public tokony hohatsaraina hampiromboany ny asany sy ny orinasany ny hetra aloany ary tsy misy mangarahara na ny kely aza ny fampiasana izany vola izany. Ary raha tsy miova io fitantanana ny hetra io, dia tsy hivoatra mihitsy ny fahazotoan’ny mpampiasa sy ny mpiasa handoa hetra.

    Fanampin’izany dia mora sy tsotra koa no manafina ny tsy mety ataon’ilay orinasa satria ireo mpiasam-panjakana tokony hanaramaso sy hanasazy azy ireny (anisan’ireo mpiasa mahantra ihany koa) dia minia mikimpy rehefa toloran’ilay mpampiasa cadeau rehefa tonga hanao ny asany.

    Ahoana moa no tsy hahitan’ny ao amin’ny FOP ny tsy mampitombona ny karamana Directeur Commercial lazaina fa 2hetsy ariary. Fa io moa tahaka ilay volamena teo amin’ny tarmac tsy hitan’ilay douanier kanefa izy nanao controle, hono.

    Dia mbola azo raisina sy mitombona ve ny politika ankapoben’ny fanjakana raha toy izao foana ? INONA NY VAHAOLANA NAROSON’NY FANJAKANA amin’ireo zava-misy voalazako ireo ? Tsy any amin’ny mivonto foana no manaintaina.

    PS : Tsy asiako resaka akory ny karazana fraudes sy evasions fiscales isan-karazany satria resaka mpiasa no eto moa. Fa tsy afaka afenina koa anefa ireny. Ny ohatra tsotra indrindra eny amin’ny fiainana andavanandro dia ny fanaon’ireto mpanafatra entana sy mpamongady manodina vola amina miliara Ariary fa tsy misy factures ireo na iray aza fa bons daholo foana no ampiadiana eo. Rehefa tonga ny Controleur fiscal dia tampenana amin’ny 1 na 2 milllions ariary ny masony dia mangina ny vavany.

    • 5 février 2021 à 10:32 | Turping (#1235) répond à Zanabahoaka

      Zanabahoaka ,
      Mazava tsara ireo voalazanao ary mifandraika tsara @ zava-misy .
      Ilay firenena izany no efa tena lasa mivarina any an-kady satria ny resaka kolikoly no tena manjaka.Taloha anefa ,ny mpiasam -panjakana na ny tsy miankina (banky ) ,sns....tena mba nandeha ara-dalana daholo ny rehetra satria ny resaka vola cotisation handoavana ny retraite ny mpiasa mba nandeha tmin’ny laoniny .Mpiasa tany @ taona 70 no resahiko .
      Ankehitriny zany ny volan-jaza ,azo amin’ny CNAPS ,ny retraite tsy azo ianteherana sady kely no tsisy sécurité intsony satria ny resaka kolikoly no tena manjaka dia lasa resaka maizina sy lalana ambanin’ny tany no tena betsaka mba hiavaotana tena .Ka izay ilay resaka : état de droit tsy misy instony fa samy manao izay iavotany tena daholo . Ny orin’asa manambola sy mampidi-bola be aza tsy milaza ny tena karaman’ny mpiasa moa resaka tsolotra sy ny fanampenana maso @ resaka Kdo mbola manjaka be ,na ny diplaoma aza vidina .Ka izay e ,mila miady mafy satria ny resaka fahamarinana efa tsy misy firy intsony . Ny olona izany ,rehefa miainafotsiny anavotany tena ahitana izay hohaniny isan’andro dia vita ,......moa ny tanjon’ny mpanao risoriso rehefa tena mandeha ny affaire dia mi geste ao anty 4X4 izay heveriny fa harena be koa .Moa ireo fetsifetsy mba nahavita trano .Ka izay e ! mila miady fa raha ny fanjakana no andrasana hampiova ny daholo be ,tea mbola lavitr’ezaka be .

Publicité




Newsletter

[ Flux RSS ]

Suivez-nous

Madagascar-Tribune sur FACEBOOK  Madagascar-Tribune sur TWITTER  Madagascar-Tribune sur GOOGLE +  Madagascar-Tribune RSS