Facebook Twitter Google+ Les dernières actualités
dimanche 22 juin 2025
Antananarivo | 07h41
 

Société

Démolitions de 58 maisons à Ampefy

L’affaire est résolue dans le calme

mercredi 28 mai 2014 |  4009 visites  | 20 commentaires 

58 maisons d’habitation sises dans le fokontany Ambatosàna commune rurale Ampefy, district de Soavinandriana, sont l’objet d’une décision de justice de restitution du terrain où elles sont installées, à son propriétaire légal. Les huissiers de justice, accompagnés des éléments des forces de l’ordre ont fait face ce mardi 28 mai 2014 à une opposition composée de quelque 300 individus. Les négociations entre toutes les parties ont finalement résolu dans l’après-midi le conflit que plus d’uns avaient craint.

Le président du fokontany d’Ambatosàna craignait une confrontation sanglante vu la tension qui régnait. D’autant qu’un émissaire des squatters a demandé au président Zafy d’intervenir en leur faveur. L’ancien président de la République, Albert Zafy confirme ses déclarations de 1996 comme quoi, les personnes installées sur ces terres ne peuvent être délogées et que cela a force de loi et qu’il maintient qu’il est contre toute démolition de maison.

D’autres sources pourtant indiquent que les titres de propriétés des terrains en question datent de 1993 ; qu’aussi bien en première instance, en appel ou en cours de cassation, les squatters n’ont jamais eu gain de cause. Par ailleurs, contrairement à ce qui a été dit partout, seules dix (10) maisons d’habitations sont concernées par la démolition et non 58.

En tout cas, les offres du propriétaire des terrains à restituer ont été multiples, déclare un responsable dans l’administration de la circonscription. « Il a offert un terrain de 2ha aux 10 ménages, mais ils ont refusé car ils voulaient à tout prix demeurer dans ce fokontany. Mais devant l’impasse car il s’agit d’une décision de justice et donc à exécuter, d’une part et d’autre part, face au drame humain que ne manquera pas de provoquer un conflit foncier, les dix chefs de ménages et le propriétaire ont convenu d’un terrain de 30 ares dans le même fokontany », déclare-t-il. Autrement dit, les personnes à déloger ont préféré un lopin de 30 ares sur le même site au lieu de 2ha ailleurs.

D’après les informations de ce matin du mercredi 29 mai, le calme est revenu à Ambatosàna.

Recueilli par Valis

20 commentaires

Vos commentaires

  • 28 mai 2014 à 10:02 | Bena (#2721)

    pour le cas de filatex, la question n’est pas défier une décision de justice. mais de savoir par quelle démarche, et quand exactement filatex a pu acquérir autant de terrain ? qu’on explique qui (aménagement du territoire, domaine , justice) a fait quoi (magouille, passe droit etc) en recevant ce qu’on sait déjà (financement de campagne en 2013).

    • 28 mai 2014 à 11:38 | RAMAHEFARISOA Basile (#6111) répond à Bena

      Un amendement à faire dans nos lois sur « TERRE MALGACHE » à effet rétroactif :
       Interdit de ventes à des étrangers,même pour des bi-nationaux.Point barre !
      Basile RAMAHEFARISOA-1943
      b.ramahefarisoa@gmail.com

    • 28 mai 2014 à 15:23 | monfort (#8295) répond à RAMAHEFARISOA Basile

      Ory zokibe a Pourquoi les nationaux n ont pas le droit d acheter un terrain ? Dites moi pouvez repondre a cette question « Qu est ce qu un malgache ? »

    • 28 mai 2014 à 16:00 | Eloim (#8244) répond à Bena

      C’était en 1992 que FILATEX a en possession des Titres d’accaparements des terrains de superficie d’envergure. Ce qui est comble que tout, paraît-il, se passait quand le Pr Zafy Albert était au pouvoir : cas d’Ampefy et d’Ankadimbahoaka. L’Etat de l’époque pensait que l’agglomération de grand TANA devra s’étendre vers Atsimondrano de la RN7, de la RN4 et de la RN2. Comme l’on a constaté que c’est précisément dans ces endroits sus-cités que l’extension de l’agglo prend de l’ampleur.

    • 28 mai 2014 à 18:25 | olivier (#7062) répond à monfort

      autre question :

      Pourquoi les malgaches..et leurs riches représentants en particuliers..ont ils le droit d’acheter des terrains en Afsud..en France..en Angletterre..etc..

      réponse : « ah oui mais nous c’est pas pareil, nous c’est la terre de nos ancêtres »

      LOL

    • 29 mai 2014 à 12:46 | jansi (#6474) répond à olivier

      Chaque pays a ses propres lois que les étrangers doivent respecter.
      En France, le voile a l’école et le niqab dans les lieux publics sont interdits.
      Dans la péninsule arabique, les habitudes vestimentaires occidentaux genre short , mini jupe ou débardeur qui dénudent bras et jambes sont interdites.

      On doit respecter les lois de chaque pays.
      Dans les pays occidentaux, la vente des terres et des immeubles est libre même pour les étrangers.
      A Madagascar, la vente des terres est interdite aux étrangers.
      C’est ainsi. Il faut respecter les lois de chaque pays qui ne sont pas obligatoirement les mêmes d’un pays a l’autre.

      Merci.

    • 29 mai 2014 à 12:59 | olivier (#7062) répond à jansi

      La question n’est pas de savoir s’il faut ou non respecter la loi..
      Vous enfoncez une porte ouverte...

      Elle est plutôt de souligner « l’hypocrisie » ce ceux qui les font voter..

      « Faites ce que je dis mais ne faites pas ce que je fais… »

      Mais ne vous inquiétez pas…j’ai l’habitude...

    • 30 mai 2014 à 13:03 | Rakotoasitera Fidy (#2760) répond à jansi

      Désolé jansi mais je ne peux adhérer à ce que vous dites sur Madagasikara

      Car cette interdiction de vendre des terres aux étrangers a été et est toujours la source d’énormes fraudes et de corruptions

      Citez moi , jansi , le nom d’un seul directeur malagasy des domaines qui ne soit ’impliqué’ dans ces magouilles

      Alors que Madagasikara , je dis bien pratiquement TOUT MADAGASIKARA est
      aux mains des ’étrangers’ , vous poussez encore les malagasy à fermer les yeux en parlant des ces ’respects’ totalement hypocrites

    • 30 mai 2014 à 13:24 | Rakotoasitera Fidy (#2760) répond à Rakotoasitera Fidy

      Qui aura vraiment le courage de changer les lois telles que ce droit du sang
      et cette interdiction de vendre des terres à des étrangers

      Car , déjà , pour vendre ses terres mème à un malagasy pur sang est souvent un déchirement

      Mais les choses étant ce qu’elles sont quand des besoins d’argent URGENT se font de plus en plus pressant : pourquoi interdire aux malagasy de vendre à des étrangers si ceux ci offrent des avantages non négligeables par rapport aux autres

      Quant à cette ’autre’ droit du sang alors que les malagasy eux mèmes sont issus des métissages de pratiquement de tous les peuples de cette terre

      QUI aura vraiment le courage de rompre , DE ROMPRE

  • 28 mai 2014 à 11:08 | Jipo (#4988)

    Un Tapie, Pasqua ou Cahuzac, assités d’ un Jm Messier vous aurait réglé ça de leur bureau .
    Que ne ferions-nous pas sans toutes ces zélites ...

    • 28 mai 2014 à 11:40 | RAMAHEFARISOA Basile (#6111) répond à Jipo

      Nous n’avons rien à cirer de leur « PROBLEME ».
      Basile RAMAHEFARISOA-1943
      b.ramahefarisoa@gmail.com

  • 28 mai 2014 à 11:43 | valoha (#7124)

    Mahakasika ity resaka fananantany ity dia hita fa malemy tokoa ny fitondrana, ary toa ny firenena tsy manana ny fiandrianany izany isika manoloana ity resaka Ankadimbahoaka ity !
    Raha tsy i Profesora Zafy no nanelanelana dia asa izay niafaran’ny resaka tany any Ampefy io ! Isaorana avo ny filoha Zafy Albert izany !
    Toa moana tsy manam-kambara izany ny fitondrana ankehitriny(toy ny teo aloha ihany, sy ny teo alohan’izany ihany koa) fa manaiky tsy sazoka fotsiny ! Asa, ny volan’ny karana ve no miasa marina ?! Toa karana ihany koa, araka ny resaka mandeha, ilay ramatoa nanaraka ny filoha tany lafratsa teo iny ! Asa inona loatra no dikan’io ? Inona no andraikin’izy io ao @ ny fitondrana ao ?
    Dia efa karana izany no mibaiko ny politikan’i Gasikara ! Karana - bizna etsy, sinoa - bizna eroa, fratsay - atsy, srilakiana - aroa, sns....!
    Tsara tokoa ny bizna satria manome asa ny tera-tany Malagasy ! Fa kosa mba mametraka fanontaniana ihany ny tena - fa iza moa no nanafatra ireto karana, sinoa tonga maro toa ny kadradraka ireto eto e ? Efa tany @ ny taona 1840 tany ho any no tonga nitady ravin’ahitra teto izy ireo ! Nentiny eto avokoa ny fianakaviany ivarotra, anangom-bogatra, anao trafika isan-karazany, sns...! Ny Gasy mahantra tsy misy asa ! Toa manjakazaka manao azy mandika ny lalana velona misy eto avokoa izany izy ireto ! Fa tena voavidy ve ny manam-pahefana Malagasy e ? Diso mahantra loatra ve isika ka amidy hatramin’ny maha-Malagasy antsika ?!
    Toa manana zom-pirenena Malagasy izany avokoa na ny karana, sinoa, komoriana tsy mahay miteny Gasy, manoratra teny Gasy, tsy mahay hainfomba Gasy ! Ny tena anefa raha mba ho any ivelany(lafratsa, ohatra) efa mijaly mihintsy vao mahazo taratasy fahazoan-dalana(visa) mankany !
    Amin’izay toa mibodo ny tany, mandika ny lalana, mividy olona manampahefana, kolikoly. Moa va mba voamarina ny nahazoan’izy ireny ny harenany eto(karana, sinoa) ? Vola avy aiza ? Nanana declaration niditra teto ve ireo olona vahiny ireo ka nividy tany na fanana eto amintsika ? Mila, ary tokony amarinina avokoa ny mahakasika azy ireo. Tsy tara velively izao !
    Toa maimbo ireo vahiny ireo avokoa mantsy na ny trafikana fitaovam-piadiana izany, na taolam-paty, na volamena, na vy, na rongony, na olona mihintsy ihany koa aza(izay tena mamoha fady tokoa).
    Fa mankaiza avokoa ny solombavambahoaka, ny ministeran’ny ati-tany, ny governemanta, ny fitondrana manoloana izao tranga maniva antsika izao ?!

    • 28 mai 2014 à 12:43 | Vohitra (#7654) répond à valoha

      Miarahaba anao ry namana,

      Ny fototry ny olana eto amintsika anie ry namana dia mazava e : raha mbola tsy mangarahara sy miharihary ny famatsiambola ampiasain’ny kandida @ fifidianana eto amintsika, dia tsy maintsy io tany sy harena malagasy io foana no majifa sy ataon’ny mpanao politika tambiny homeny ny vahiny e !
      Tsy tahotra tsy henatra avy eo dia milaza ny mpanao angoantenda fa lany tamin’ny fomba demokratika rehefa avy nividy olona ho mpandatsa-bato, dia mitohy ihany ny tantaran-ramalagasy sy ny fahantrany sy ny maha-fadiranovana azy e !
      Revo tanteraka anaty fihatsarambelatsihy ny fiainan’ny gasy, izao adi-tany sy fandravana izao no setrin’ny fampielezan-kevitra nanjakan’ny vola maloto, ka atao ahoana moa fa ireo marivo salosana novidiam-bola handatsa-bato ihany no lasa lasibatra e !
      Ny atsy mizara vola, ny eroa lasa mpanakarena tampoka, ny sasany mifamono ampitoerana, ny fasana voaroba sy verezina hasina, ny vidin-tsolika tsy mitsahatra miakatra, dia eto isika mianakavy samy mizaka amim-pahanginana eto. Dia rehefa ho feno ny kapoaka, dia tonga indray ny mpanambola mamatsy ara-bola fihetsiketsehana ara-politika dia revo indray ramalagasy fa hidina andalambe, dia tonga indray ireo mpandroba mpividy vato mitarika andalambe dia ny eo ihany no miverina e ! Efa ozona izy ity sa afa lasa farasisa ho tandra vadin-koditra ?
      Izao izany angamba ny hoe « asan-jiolahy amin’ny fomba demokratika », misy ilay fitenenana hoe « tsy misy mangidy hoatry ny sakay fa rehefa hifanekena voatelina ihany », dia efa nanaiky ilay lazaina hoe fomba demokratika ary isika, dia izao miomana hitelina ny mangidy e ! Izao izany ilay Repobilikan’ny fitiavana revo mizara fahantrana ka akory atao.

      Mankasitraka ry namana, dia mahereza !

    • 28 mai 2014 à 14:51 | valoha (#7124) répond à Vohitra

      Miarahaba anao namana Vohitra !
      Ka ity fahalaniana t@ na fifidianana izay lazaina fa fomba demokratika ity indrindra no tsy mazava ! Demokratika ahoana moa raha toa ka feno hosoka sy hala-bato ! Na ny mpanara-maso iraisam-pirenena teto aza dia nakipin’izy ireo ny masony satria avy any ivelany hatrany ny baiko hoe « Atao izay ahalany an’i HR ho filoha ! » Fa dia nekena moa izy ity ka dia anjarantsika no mitsara ny tenantsika manoloana ny zava-misy ankehitriny ! Ary raha tsy isika vahoaka ihany tsy afaka manova izao toe-javatra tsy mazava sy tsy mendrika izao !
      Fa ny tena mahazendana, araka ny efa voalaza, dia matanjaka sy manapatapaka izany ireto karana sy sinoa ireto, kanefa dia vahiny eto amintsika ! Ary marina tokoa ny voalazanao, ranama, fa ireo ihany no namatsy vola ny fampielezan-kevitra t@ ny fifidianana teo ka mila tambiny ! Hita fa tsy mahateny mihintsy ny fitondrana na dia fehezan-teny iray aza manoloana izao fahavoazan’ny Malagasy norohahina ny trano fonenany izao ! Raha ny tena marina dia tokony 48 ora dia mody any inde na pakistan any ireto karana milaza ho tompon’ireo tany ireo, ary ny gasy niara-nipetsapetsa tafajanona eto any tsiafaha avokoa no toerana tokony hisy azy ireny !
      Ity resaka fomba demokratika lazainao ity dia fomba fanaon’ny tany vahiny mpampindram-bola ankehitriny maneran-tany mba entiny anjanahana tany @ fomba vao ! Entin’izy ireo mividy mpitondra sy mametraka azy ireny eo @ ny fitondrana mba hakany mora dia mora ny akora fototra hilainy(angovo, vato, volamena,sns...). Ny tena olana eto dia mbola azo atao ny mandrebireby ny vahoaka satria mahantra sy tsy mahay taratasy ny ankabeazan’izy ireo. Natao izay ampahantra antsika @ ny fomba maro ; natao izao ampihorohoro antsika(tafika andro aman’alina, dahalo, mpaka fo, mpangala-jaza, satanista, sns...) ; n/atao izay ahalafo lava ny fiainana an-davan’andro mba harefo ny fahefana hividy entana ; sns....Mora kokoa amin’izay ny mividy ny vahoaka efa osa sy reraka, ary tolorana vary, t-shirt, menaka, kaskety, sns...dia mifidy tsy sazoka izay tsy mendrika mba hitondra ny Tany !
      Maro ihany koa anefa ny Malagasy, na eto na any ivelany, no mahazo sy maharaka tsara ny fandehan’ny baolina ankehitriny sy ny teo aloha rehetra ! Be ny tsy rariny, ny fanangonan-karena tsy ara-dalana, ny fanararaotana isan-karazany, halatra ambony latabatra, sns...
      Koa, anjarantsika tsirairay mahita angamba no mba manazava @ fomba samy hafa ny zava-misy sy ny mety atao hatreto mba ahitana izay tokony mety manoloana izao tranga rehetra izao ! Ary mino aho fa hipaka tsikelikely any @ ny vahoaka maro an’isa ny marina tsy ho ela !

    • 28 mai 2014 à 18:24 | Vohitra (#7654) répond à valoha

      Manantitra ny fiarahabana ry namana,

      Ny fanontaniana tsy afaka ao antsaina manoloana ny zavamisy atrehintsika eto dia ny hoe :
      • Ahoana no fomba hampiharana ity demokrasia ity ho an’ny tany mahantra feno mponina fadiranovana toy ny antsika
      • Tena tombotsoa ho an’ny mpanao politika ve ny hivoahan’ny maro an’isa ao anaty fahantrana, nefa dia io fahantrana io mihintsy no manampy azy ireo amin’ny fanararaotana rehefa hividy olona handatsa-bato
      • Inona no heverin’ny malagasy antsoina hoe “famadihana sy fivarotana Tanindrazana” amin’izao vanim-potoana hiainantsika izao

      Mbola manampy trotraka etsy andaniny ity fitaizana misosoka mangina omena ny taranaka ankehitriny ity, dia ny fitaizana ho mpitady vola fa tsy ny ho taranaka hitondra fampandrosoana, manomboka miroso miandalana ny fizorana mankany amin’ny fanalalahana hanjakan’ny herin’ny tsena (liberalisma), ny antsasa-manila mahery eo amin’ny mponina nefa dia fadiranovana tanteraka, ka inona moa no mba hoentin’izy ireo hiatrika izany tsena sy fifaninanana izany ankoatry ny herintsandry sy ny nofony.

      Efa mba ela ihany no nahenoana teto fa manao ady hiatrehana ny fahantrana izay fanjakana nifandimby teto, nefa dia arakaraky ny hanaovany izany no tsy mitsaha-mitombo ny fadiranovana eto amin’ny firenena, ka inona moa izany fa tsy mifamitaka sy mifanambaka foana no ataontsika samy malagasy eto e !

      Sao dia ilay Firenena malagasy mihintsy no ilaina fananganana vaovao e ?

      Efa avy nofitahan’i Ratsiraka tamin’ny fanantenana vaovao isika, dia izao indray hitelina izany hery vaovao izany ka akory atao

      Mankasitraka ry namana, dia mahereza e.

    • 28 mai 2014 à 22:53 | Turping (#1235) répond à Vohitra

      Vohitra sy Valoha,
       Raha mamaky ny fifamalian-kevitrareo aho dia marina tokoa ireo voalazanareo.
       Ny tena olana anie raha miresaka demokrasia isika ,dia demokrasia mora hozongozonona daholo e ! satria ilay foto-pisainana izay miainga @ firaisan-kina sy ny maha malagasy ny malagasy toa efa voafidy vola daholo .
       Ny marimarimarina izany dia azo apetraka ny fanontaniana hoe iza ny mpitondra ,ny manodidina ny mpitondra ,izay mamnam-pahefana rehetra tsy voavidy vola ????
       Aiza no tena mipetraka ny drafitry ny fokonolona hiadiana @ kolokolo maro samihafa isan’ambaratongany ???
       Eo izany ny olana tena mipetraka satria raha miresaka ny ny sinoa ,ny karana isika anie ry zareo samy ry zareo tena mahay miray hina be sady samy mifampahatoky ,tsy tahaka antsika malagasy @ ankapobeny .Ka eo ny tena lesoka .
       NY tena moa aty ivelany fa rehefa mba tonga any an-tanindrazana dia mifampiresaka,mitafa sy midinika @ samy malagasy ihany sy ireo izay maharaka tsara ny politika .
       Ny karana ohatra rehefa tena misy zavatra tadiaviny dia tena sahy mandona varavarana,miresaka @ mpanao politika ambony ,ny mpiasan’ny fitanatanan-karena ambony(trésor public) ,miresaka @ lehiben’ny fandoavana hetra.
       Tsy misy dikany @ karana ny manome vola am-pahazaton’ireo olona vaventy ireo raha ohatra hoe ny fangatahany diate hamoaka antontan-taratasy haingana ,na tsy te handoa hetra izay tokony ho izy ,dia mahasay manome vola amana tapitrisa maromaro .
       Ny resaka hetra ,izay no anisan’ny tsy nitiavan’ny karana an-dRavalo raha araky ny filazan’ny olona sasantsasany satria tsy nahita hirika firy.
       Ka ireny fanonganam-pnjakana ireny dia betska ny vahiny mapanjifa sy pila ravinahitra foana ka tena sahy nanohana kandida t@ fifidianana,na nanome vola nanonganam-panjakanatalohan’izay satria ireo tombotsoany maro isan-karazany dia tena goavana be .
       Ka rehefa tena jerena sy natao ny kajikajy dia vola miverinaany amin-dry zareo dahaolo miampy tombotsoa goavana be ny ao am-badika @ famerenana ny vola ,sy ny hetra izay tsy miditra ao amin’ny volam-panjakana akory.
       Izay izany ny anisan’ny tsy mampandroso ny firenentsika moa ireo izay mahazo toerana dia mba mitady ny anajara toeranay sy izay hitadiavana harena haingana @ fomba maloto.
       Ka eo izany isika malagasy no tena mila miady à lafiny rehetra satria na resaka taby ,na reska fitrandrahana harena ankibon’ny tany dia lasareska maloto ,tsy mazava ,resaka didin’ny be sandry fotsiny.
       Ka mila miady izany ny gasy ,tsy manome tokitoky fahatany ny mpanao politika rehetra satria ry zareo ireo ihany izay hantenaina fa hanavotra ny firenena no fahavalom-bahoaka voalohany.
       Rha tsy drafitr’asa miainga @ « fokonolona » izay efa voalaza teo aloha ,@ asa izay hiaraha manentana ,hifarimbonanana ,hiadiana @ tsy mety rehetra dia resa-be fotsiny ny ambiny....

  • 28 mai 2014 à 15:44 | Eloim (#8244)

    Ce litige foncier fait couler beaucoup d’encres ce dernier temps. La plupart - sont suivis de démolition des maisons, cas d’Ankandimbahoaka, d’Alarobia, d’Ankorondrano et à Ambatosàna-Ampefy. Le point commun est que chaque démolition n’a pas été précédée de concertation dont le côté humain a été banni. Le problème d’accaparements des terrains surtout ceux qui concernaient les étrangers - citoyens malgaches fait vibrer une récupération politique. Toute attribution des titres de ces propriétés suivent des contrôles stricts de la part de l’autorité compétente en particulier le Ministère de tutelle. Les propriétaires de ces terrains accaparés agissent dans la légalité, pourtant des squatters pensent que ce sont les malgaches-« malgaches » qui doivent obtenir un terrain de superficie quelconque. Oui, ils ont tous les droits comme le commun des mortels MAIS dans la règle. Donc, l’application de la loi doit considérer aussi le côté humain (compte tenu du principe de moralité, et du DROIT DE L’HOMME).

  • 29 mai 2014 à 11:31 | lanja (#4980)

    Services fonciers , justices, LA HONTE !!!

  • 29 mai 2014 à 18:24 | liampivoarana (#8226)

    Misy milaza fa nanaradalàna ireo Vahiny mangorona tany sy mandraoka ny Malagasy eo @ taniny(Ankadimbahoaka).Na koa ireo Malagasy mnadraoka ny Malagasy hafa mipetraka eo @ taniny(Ampefy).
    Ny tokony ataontsika an-tsaina dia izao :
     Iza moa no nanao ireny lalàna ireny ?
     Natao hiaro ny tombotsoan’iza ireny lalàna ireny ?
    Iarahantsika mahalala fa fiarahamonina kapitalista anjakan’ny Vahiny no misy eto Madagasikara. Lalàna hiaro no tombotsoany izany no hampihariny eto.
    Izany no mahatonga antsika hitaky ny FANOVANA IFOTONY(REFONDATION ).
    Porofo mazava izao zava-mitranga izao .
    Ny Filoha vao lany izay nanindrahindra nandritry ny fampielezankevitra ny ;fitaiavantanidrazana- fiandrianampirenena- ady amin’ny fahantrana- ady amin’ny kolikoly - fiarovana ny tombotsoambahoaka -...dia afaka 3volana dia nitsimbadika manohana ny tombotsoan’ny Vahiny. Voafitaka indray ny Malagasy .Efa voafitaka foana nandritry ny 50taona dia izao voafitaka izao indray .Niandrandra fanovàna t@ tetezamita kanefa fitomboan’ny fahantràna sy fanaovana tantely afadrakotra ny harempirenena no niseho .
    Mitodika amintsika Malagasy tonga saina (tsy MTS an !) ny fanentanana.Na ny any ampita na ny eto an-tanindrazana .
    Inona no hatao izany (que faire ) ?
    Samy manana ny andraikitra azo raisiny isika .
    Misokatra ny adihevitra .

    • 30 mai 2014 à 19:40 | lanja (#4980) répond à liampivoarana

      Be dia be ny hevitra fa ny olana dia ny Malagasy mihitsy, jereo fa potika ny économie ndndritra ny 5 taona , dia mbola misy dis misy ny Malagasy miogaoga miaro ny mpitondra nanapotika ny firenena , dikany, samia mandray ny kihony ...

Publicité




Newsletter

[ Flux RSS ]

Suivez-nous

Madagascar-Tribune sur FACEBOOK  Madagascar-Tribune sur TWITTER  Madagascar-Tribune sur GOOGLE +  Madagascar-Tribune RSS 
 
{#URL_PAGE{archives}}